Les unitats fraseològiques i l’oralitat ficcional en la narrativa de Toni Cucarella

Pelegrí Sancho Cremades

doi:10.14198/ELUA2021.35.13

Autores/as

Pelegrí Sancho Cremades Universitat de València, España https://orcid.org/0000-0001-8004-1950

DOI:

https://doi.org/10.14198/ELUA2021.35.13

Palabras clave:

fraseologia catalana, oralitat ficcional, narrativa, Toni Cucarella, valencià col·loquial

Resumen

En aquest article s’estudien les unitats fraseològiques en quatre obres de Toni Cucarella en relació amb l’oralitat ficcional. La tradició d’estudis sobre l’oralitat ficcional analitza els recursos que evoquen l’oralitat en textos escrits o audiovisuals. Entre aquests recursos, en els darrers anys s’ha destacat la importància de certes unitats fraseològiques que són pròpies de la llengua oral i, en aparéixer en textos escrits, evoquen la llengua oral, com un mitjà per caracteritzar de manera versemblant els personatges. Analitzem la recurrència de les unitats fraseològiques i els motius que poden explicar aquesta recurrència. Les unitats fraseològiques més recurrents són les locucions verbals i les locucions adverbials. Es poden adduir diverses raons d’aquesta recurrència. La recurrència d’una unitat fraseològica amb una marca diafàsica (informal o col·loquial, o vulgar) o diatòpica (dialectal) contribueix a l’oralitat ficcional del relat. També trobem una alta recurrència de certes unitats fraseològiques que pertanyen a l’estàndard i són neutres quant al registre, sovint unitats fraseològiques poc prototípiques. A més, la recurrència de certes unitats fraseològiques és esperable en un gènere discursiu com és la narrativa, on és especialment freqüent la introducció d’accions o la modificació d’aquestes mitjançant complements circumstancials de manera, temps, etc. (unitats fraseològiques adverbials). Finalment, pel que fa a l’oralitat ficcional, determinades locucions verbals, locucions adverbials, amb una marca diafàsica col·loquial o vulgar, així com els refranys evoquen l’oralitat en els diàlegs i, en menor mesura, en la narració en primera persona.

Citas

Briz, A. (1998). El español coloquial en la conversación. Esbozo de pragmagramática. Barcelona: Ariel.

Brown, P. i Levinson, S. C., (1987). Politeness: some universals in language usage. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511813085

Brumme, J. (ed.) (2008). La oralidad fingida: descripción y traducción. Teatro, cómic y medios audiovisuales. Madrid / Frankfurt del Meno: Iberoamericana / Vervuert. https://doi.org/10.31819/9783964565990

Brumme, J. i Resinger, H. (eds.) (2008). La oralidad fingida: obras literarias. Descripción y traducción. Madrid / Frankfurt del Meno: Iberoamericana / Vervuert. https://doi.org/10.31819/9783964566003

Brumme, J. i Espunya, A. (2012). "Background and justification: research into fictional orality". En Brumme, J. i A. Espunya, (eds.). The translation of fictive dialogue. Amsterdam / Nova York: Rodopi, pp. 7-31. https://doi.org/10.1163/9789401207805_002

Burger, H. (2010 [1998 1a ed.]). Phraseologie. Eine Einführung am Beispiel des Deutschen (4a edició revisada). Berlín: Erich Schmidt.

Conca, M. (1996). "La riquesa fraseològica en la producció rondallística d'Enric Valor". Simposi d'Estudi i Festa. Diputació d'Alacant: Ingra impressors, pp. 47-59.

Conca, M. (2005). "Les unitats fraseològiques en el discurs argumentatiu", Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 36, pp. 32-42.

Conca, M. i Guia, J. (2014). La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions. Alzira: Bromera / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Corpas, G. (1996). Manual de fraseología española. Madrid: Gredos.

Coseriu, E. (1994 [1980 1a edició]). Textlinguistik. 3a edició revisada per Jörn Albrecht. Múnic: Wilhelm Fink.

Cucarella, T. (1998). "Papers antics: el pacte per la llengua o tirar la llengua a pacte". La llengua a pacte, pp. 2-4: https://blocs.mesvilaweb.cat/cucarella/wp-content/uploads/sites/1575/2014/08/La-llengua-a-pacte-Toni-Cucarella.pdf (6-9-2018).

Cucarella, T. (2002). "Llengua col·loquial, llengua literària". En Casanova, E., J. Martí i A. Saragossà (eds.). Estudis del valencià d'ara. Paiporta: Denes, pp. 123-130.

Cuenca, M.J. (2008). Gramàtica del text. Alzira: Bromera / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Cuenca, M. J. (2011). "Catalan interjections". En Cots, J. M. i L. Payrató (eds.). The pragmatics of Catalan. Berlín / Boston, De Gruyter, 173-211. https://doi.org/10.1515/9783110238693

Ferrer, M. i Salvador, V. (2005). "Fraseologia i educació discursiva", Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 36, pp. 5-11.

Fleischer, W. (1997 [1982 1a edició]). Phraseologie der deutschen Gegenwartssprache (2a edició revisada). Tubinga: Max Niemeyer. https://doi.org/10.1515/9783110947625

García-Page, M. (2008). Introducción a la fraseología española. Estudio de las locuciones. Barcelona: Anthropos.

Gréssillon, A. i Maingueneau, D. (1984). "Polyphonie, proverbe et détournement", Langages, 73, pp. 112-125. https://doi.org/10.3406/lgge.1984.1168

Hanks, P. (2000): "Dictionaries of idioms and phraseology in English". En Corpas, G. (ed.). Las lenguas de Europa: estudios de fraseología, fraseografía y traducción. Granada: Comares, pp. 303-320.

Jakobson, R. (1964). Lingüística i poètica i altres assaigs. Barcelona: Edicions 62.

Koch, P. & Oesterreicher, W. (1990). Gesprochene Sprache in der Romania. Berlín / Nova York: De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783111372914

Koch, P. & Oesterreicher, W. (2007). Lengua hablada en la Romania: español, francés, italiano. Madrid: Gredos.

Levinson, S. (2004 [2000 1a edició]). Significados presumibles: la teoría de la implicatura conversacional generalizada. Madrid: Gredos.

Lorente, M. (2002). "Altres elements lèxics". En Solà, J., M. R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez (dirs.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, vol. 1, pp. 831-887.

Luque, J. de D. (2005): "Las colocaciones de cuantificación por comparación: tradición e innovación en las comparaciones proverbiales". En Luque, J. de D. i A. Pamies (eds.). La creatividad en el lenguaje: colocaciones idiomáticas y fraseología. Granada: Granada Lingvistica, pp.409-456.

Núñez, Z. (2016). Las fórmulas oracionales en español coloquial. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá de Henares (tesi doctoral). https://ebuah.uah.es/dspace/handle/10017/26459

Oesterreicher, W. (2004). "Textos entre inmediatez y distancia comunicativas: el problema de lo hablado escrito en el Siglo de Oro". En Cano, R. (ed.). Historia de la lengua española. Barcelona: Ariel, pp. 729-769.

Payrató, L. (1990 [1988, 1a ed.]). Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana. València: Universitat de València.

Penadés, I. (2004). "¿Caracterizan las locuciones el registro coloquial?". En Villayandre, M. (ed.). Actas del V Congreso de Lingüística General, León, 5-8 de marzo de 2002. Madrid: Arco/Libros, 3 vol., pp. 2225-2235.

Penadés, I. (2006). "El valor discursivo de los refranes", Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 20, pp. 287-304. https://doi.org/10.14198/ELUA2006.20.13

Penadés, I. (2013). "La imagen subyacente a las locuciones como criterio de marcación diafásica". En Olza, I. i E. Manero (eds.). Fraseopragmática. Berlín: Frank & Timme, pp. 23-48. https://books.google.es/books?id=XGQVAgAAQBAJ&pg=PA23&lpg=PA23&dq=%E2%80%9CLa+imagen+subyacente+a+las+locuciones+como+criterio+de+marcaci%C3%B3n+diaf%C3%A1sica%E2%80%9D.&source=bl&ots=d5oVn_kh-D&sig=ACfU3U0Gq8oRhJuYMB8gzxXb2anN0bww0g&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwiNituYhuzoAhVKQBoKHcijAuUQ6AEwA3oECAsQLw#v=onepage&q=%E2%80%9CLa%20imagen%20subyacente%20a%20las%20locuciones%20como%20criterio%20de%20marcaci%C3%B3n%20diaf%C3%A1sica%E2%80%9D.&f=false

Piquer, A. (2000). "Pragmàtica de la fraseologia del relat". En Salvador, V. i A. Piquer (eds.). El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, pp. 389-407.

Piquer, A. (2005). "Fraseologia i literatura. El discurs reciclat", Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 36, pp. 56-64.

Piquer, A. i Martín, À. (2006). "Ús de la fraseologia: contrast i capgirament de registres". En Salvador, V. i L. Climent (eds.). El discurs prefabricat II: Fraseologia i comunicació social. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, pp. 303-317.

Richter-Vapaatalo, U. (2007). Da hatte das Pferd die Nüstern voll. Gebrauch und Funktion von Phraseologie im Kinderbuch. Frankfurt del Meno: Peter Lang.

Ruiz, L. (1996). "Sobre la fraseología coloquial: corpus e investigación". En Gutiérrez, F. (ed.). El español, lengua Internacional (1492-1992). I Congreso Internacional de AESLA, Granada, 23-26 de septiembre de 1992. Murcia: AESLA, pp. 493-498.

Salvador, V. (1986). El gest poètic. Cap a una teoria del poema. València: Universitat de València / Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2a edició.

Salvador, V. (1995). "De la fraseologia a la lingüística aplicada", Caplletra, 18, pp. 11-30. https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/7381/6989

Sancho, P. (1999). Introducció a la fraseologia. Aplicació al valencià col·loquial. Paiporta: Denes.

Sancho, P. (2017). "Les fórmules oracionals i l'oralitat ficcional en la narrativa de Toni Cucarella", Journal of Catalan Studies, 20, pp. 64-99. http://jocs.anglo-catalan.org/ojsnew/index.php/jocs/article/view/24/25

Sancho, P. (2019). "Fraseologia i variació: Algunes reflexions a propòsit de l'obra de Toni Cucarella", Catalan Review, 33, pp. 55-77. https://doi.org/10.3828/CATR.33.4

Schellheimer, S. (2016). La función evocadora de la fraseología en la oralidad ficcional y su traducción. Berlín: Frank & Timme.

Timofeeva, L. (2012). El significado fraseológico. En torno a un modelo explicativo y aplicado. Madrid: Liceus.

Tristá, M. (1988). Fraseología y contexto. L'Havana: Ciencias sociales.

Veny, J. (1991). Mots d'ahir i mots d'avui. Barcelona: Empúries.

Vigara, A. M. (1992). Morfosintaxis del español coloquial. Esbozo estilístico. Madrid: Gredos.

Zuluaga, A. (1997). "Sobre las funciones de los fraseologismos en textos literarios", Paremia, 6, pp. 631-640.

Cucarella, T. (1997). La lluna vista des de la terra. Barcelona: Columna. (sigla LVT).

Cucarella, T. (1998). L'última paraula. Barcelona: Columna. (sigla UP).

Cucarella, T. (2002). Els camps dels vençuts. Barcelona: Columna. (sigla CV).

Cucarella, T. (2003). Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts. València: 3 i 4. (sigla QLA).

Acadèmia Valenciana de la Llengua (2016). Diccionari normatiu valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. [en línia: http://www.avl.gva.es/lexicval/ (consulta: gener de 2019)] (sigla DNV).

Alcover, Joan i Francesc de Borja Moll. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll. [en línia: http://dcvb.iecat.net/ (consulta: juliol de 2017)] (sigla DCVB).

Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana. [en línia: https://dlc.iec.cat/ (consulta: març de 2020)] (sigla DIEC).

Espinal, M. T. (2004). Diccionari de sinònims de frases fetes. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona / Publicacions de la Universitat de València / Publicacions de l'Abadia de Montserrat. [en línia: https://dsff.uab.cat/ (consulta: gener de 2019)] (sigla ESP).

Martí, J. (2017). Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI). València: Universitat de València / Acadèmia Valenciana de la Llengua / Institució Alfons el Magnànim / Universitat d'Alacant. (sigla MAR).