La seducción de las lenguas y los jóvenes (2ª parte): estudio sobre mudas lingüísticas y neohablantes

Raquel Casesnoves Ferrer

doi:10.14198/ELUA2016.30.02

Autores/as

Raquel Casesnoves Ferrer

DOI:

https://doi.org/10.14198/ELUA2016.30.02

Palabras clave:

Neohablantes, Muda lingüística, Valenciano, Catalán, País Valenciano, Jóvenes

Resumen

Recientemente en el mundo académico se ha difundido y popularizado la noción de neohablantes. Hace algunos años estudiamos el poder de atracción que el valenciano, en proceso de normalización desde la década de los 80 del siglo pasado, y el castellano, ejercían sobre los jóvenes valencianos. En este artículo nos proponemos, además de contribuir a difundir los últimos datos procedentes de encuestas y censos lingüísticos que no han sido ampliamente publicados, retomar el tema de la seducción del valenciano para averiguar la posible influencia de la edad, además del lugar de nacimiento (y residencia). Los resultados muestran el retroceso imparable del valenciano entre la sociedad valenciana por una parte y, por otra, la importancia de la zona de residencia en las mudas lingüísticas de los jóvenes.

Financiación

Parte de los resultados que aquí se presentan forman parte de un Proyecto de Investigación Nacional financiado por el Ministerio de Economía y Competitividad del Gobierno de España (FFI2010-16066).

Citas

Aguilar, C. (2001): Didàctica del català i pedagogia crítica. Castellón, Publicacions de la Universitat Jaume I.

Aparici, A. et alii. (1994): L’ús de la llengua a la Universitat. Castellón, Publicacions de la Universitat Jaume I.

AVL (Academia Valenciana de la Lengua) (2005): Llibre blanc de l’ús del valencià-I. Enquesta sobre la situació social del valencià 2004. València: AVL.

Bodoque, A. (2009): La política lingüística dels governs valencians (1983-2008). Un estudi de polítiques públiques. València, Universitat de València.

Casesnoves, R. (2005): “L’evolució del coneixement del valencià 1991-2001: una dècada de canvis socials, demogràfics i lingüístics”, Journal of Catalan studies 1(1), págs. 32-51.

Casesnoves, R. (2010): “¿Qué seduce más a los jóvenes, hablar castellano o valenciano? ” En Actas del IX Congreso Internacional de Lingüística General. Valladolid: Publicaciones de la Universidad de Valladolid, págs. 468-482.

Casesnoves, R. (2012): “El valencià en 25 anys (I): com són els seus parlants”, Revista de Llengua i Dret, 58: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/index (24-05-2015).

Casesnoves, R. (en prensa): “L’evolució del coneixement del valencià en dues dècades: els censos lingüístics del 1991 al 2011”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 26.

Castelló, R. (2006): Els estudis sobre la situació sociolingüística al País Valencià. Barcelona, IEC: http:// http://blogs.iec.cat/cruscat/publicacions/xc/pais-valencia (24-05-2015).

Colom, F. (1998): El futur de la llengua entre els joves de València. València, Denes 10.

Fabà, A. (2005): “Llengua inicial i llengua d’identificació”. En Vila, X., A. Fabà y V. Bretxa (eds.): Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003. Barcelona, Generalitat de Catalunya, págs. 55-79.

Ferrando A. (1991): “Les perspectives de normalització lingüística al País Valencià”. En J. Martí (ed.): Processos de Normalització Lingüística: l’extensió d’ús social i de normativització. Barcelona, Columna, págs. 103-137.

Institut Valencià d’Estadística (IVE)(portal electrónico): http://www.ive.es (21-05-2015).

Marí, I. (2012): “Els usos lingüístics: tres consideracions sobre la delimitació conceptual, la consolidació i la modificabilitat”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 22, págs. 17-26.

Montoya, B. (2008): “La transmissió familiar del valencià”. En AVL (ed.): Llibre blanc de l’ús del valencià –II: iniciatives per al foment del valencià. València, Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, págs. 7-25.

Montoya, B. & A. Mas (2011): La transmissió familiar del valencià. València, AVL.

Ninyoles, R.L. (1992): “Sociología de la lengua”. En García, M. (coord.): La sociedad valenciana de los 90. València, Alfons el Magnànim /Generalitat Valenciana, págs. 421-438.

Pradilla, M.A. (2008): “Vint-i-cinc anys d’ús i ensenyament del valencià”. En Boix, E. (ed.): Els futurs del català. Un estat de la qüestió, una qüestió d’estat. Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, págs. 51-80.

Pujolar, Joan; González, Isaac; Martínez, Roger, (2010). “Les mudes lingüístiques dels joves catalans” Llengua i ús, 48: 65-75. Disponible en línea: http://www.gencat.cat/llengua (21-05-2010).

Ramallo, F. (2013): “Lenguas de España: territorios, educación, políticas e ideologías”. En Moreno Fernández, F. (ed.) Las lenguas de España a debate. Valencia, Uno y Cero Ediciones, págs. 12-45.

SIES (portal electrónico): http://www.edu.gva.es/polin/val/sies/sies_fonum.htm (24-05-2015).

Villaverde, J.A. (2007): “Comportament dels grups lingüístics i representacions sobre la llengua”. En E. Querol (ed.): Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI: L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. Barcelona, Generalitat de Catalunya, págs. 143-181.