Identitat, ideologia i argumentació en les cartes al director del diari Levante EMV

Enric Portalés Llop

doi:10.14198/ELUA2017.31.13

Autores/as

Enric Portalés Llop Universitat Jaume I, España

DOI:

https://doi.org/10.14198/ELUA2017.31.13

Palabras clave:

Ethos, autopresentació, argumentació, identitat, anàlisi del discurs

Resumen

El nostre estudi es basa en l’anàlisi de l’autopresentació dels escriptors de cartes al director del diari Levante EMV. N’hem seleccionat 127 i hem dividit el treball en la identificació dels autors per la informació que ells mateixos aporten (nom, sexe) i aquella que es pot inferir de les tries pragmaestilístiques que han fet. Concloem que els indicis textuals triats (persones gramaticals, possessius, etc.) transmeten tot d’informacions rellevants sobre la identitat dels autors, la defensa d’un determinat món ètic, una ideologia, etc. Si l’autor ha controlat minuciosament l’aparició d’aquells indicis, reforçarà l’argumentació del seu escrit; si no ho ha fet, pot contribuir a una interpretació contrària dels seus arguments.

Financiación

Projecte P1-1B2015-62, Funcions educatives de la literatura a l’entorn de les emocions, la imaginació i la construcció d’identitats, de la Universitat Jaume I

Citas

Amossy, R. (ed.) (1999). Images de soi dans le discours – La construction de l’ethos. Lausanne: Delachaux et Niestlé.

Amossy, R. (2010). La présentation de soi. Ethos et identité verbale. Paris: PUF. https://doi.org/10.3917/puf.amoss.2010.01

Amossy, R. i Herschberg, A. (1997). Stéréotypes et clichés. Paris: Nathan. [Hi ha una versió en espanyol (2001): Estereotipos y clichés. Buenos Aires: Eudeba].

Calsamiglia, H. (1993). «Singularidades de la elaboración textual». En Lomas, C. i Osoro, A. El enfoque comunicativo en la enseñanza de la lengua. Barcelona: Paidós, pp. 181-198.

Calsamiglia, H. i Tusón, A. (2008). Las cosas del decir. Barcelona: Ariel.

Castelló, R. (2000). «Algunes hipótesis sobre els nacionalismes valencians», Diàlegs, pp. 57-90.

Conill, J.J. (2016). «Llengua, cultura, normalització», L’Espill, 53: 61-81.

Ducrot, O. (1972). Le dire et le dit. París: Editions de Minuit. [Hi ha una traducció a l’espanyol (1986): El decir y lo dicho. Barcelona: Paidós.].

Flor, V. (2010). «La instrumentació mediàtica de la identitat valenciana». Arxius, 23, pp. 113-122.

Fraser, N. (1990). «Rethinking the Public Sphere: A Contribution to the Critique of Actually Existing Democracy», Social Texts, 25/26, pp. 56-80. https://doi.org/10.2307/466240

Goffman, E. (1981). La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu.

Gómez Espino, J. M. i Blanco López, J. (2005): «Los niños en la publicidad. Una propuesta de categorización de las representaciones sociales sobre la infancia en los anuncios televisivos.», ZER, 19, pp. 53-76.

Gomis, Ll. (1991). «Les cartes al director com a barem de la receptivitat periodística», Periodística, 4, pp. 89-93.

Gomis, Ll. (2008). Teoría de los géneros periodísticos. Barcelona: UOCpress.

Habermas, J. (1989). Justification and application: Remarks on discourse ethics (Translated by Ciaran P. Cronin). Cambridge, Massachusetts: The MIT Press.

Maingueneau, D. (1999). «Ethos, scénographie, incorporation». En Amossy, R. (ed.). Images de soi dans le discours. La construction de l’èthos. Lausanne: Delachaux et Niestlé, pp. 75-100.

Maingueneau, D. (2010). «El enunciador encarnado». Versión, 24: 203-225. http://148.206.107.15/biblioteca_digital/articulos/7-502-7189ibk.pdf [20-5-2016].

Maingueneau, D. (2014). «Le recours à l’ethos dans l’analyse du discours littéraire». Fabula / Les colloques, Posture d’auteurs: du Moyen Âge à la modernité. http://www.fabula.org/colloques/document2424.php [1-6-2017].

Nielsen, R. K. (2010). «Participation through Letters to the Editor: Circulation, Considerations, and Genres in the Letters Institution». Journalism 11/1, pp. 21-35. https://doi.org/10.1177/1464884909350641

Pelermann, Ch. i Olbrechts-Tyteca, L. (1989). Tratado de la argumentación. Madrid: Gredos.

Pellisser, N. (2011). El solc de l’escriptura. El discurs mediàtic de Martí Domínguez i Barberà. València: Universitat de València.

Pitarch, V. (2001). Llengua i església durant el Barroc valencià. València, Barcelona: IIFV i PAM.

Portalés, E. (2016). Les cartes al director, una eina d’aprenentatge. En Camps, A.; Casas, M.; Camajoan, Ll. i Puntí, T. (Coords.). L’ensenyament del català als territoris de parla catalana. Vic: Universitat de Vic, pp. 277-287.

Portalés, E. (2017). Argumentació i educació discursiva: el gènere cartes al director en l’ensenyament. Benicarló: Onada.

Pradilla, M. A. (2008). La tribu valenciana. Benicarló: Onada.

Riutort, P. (2002). «Francesc Ferrer Pastor: l’home del compromís constant». En Universitat de València: Francesc Ferrer Pastor: les paraules d’un poble. València: Universitat de València, pp. 77-90.

Rojas Lizana, I. (2009). Letters to the editor in the local press: genre and discourse in everyday texts from Australia and Chile. Saarbucken: VDM Verlag Dr Muller.

Universitat de València (2002). Francesc Ferrer Pastor: les paraules d’un poble. València: Universitat de València.

Van Dijk, T. (1993). Elite discourse and racism. Newbury Park, Califòrnia: SAGE. https://doi.org/10.4135/9781483326184

Van Dijk, T. (2008). «Semántica del discurso e ideología». Discurso & Sociedad, 2/1, pp. 201-261.

Van Dijk, T. (2009). Discurso y poder. Barcelona: Gedisa.

Vellón, J. (2013). Norma y estilo en los libros de redacción. Salamanca: Comunicación Social.

Wahl-jorgensen, K. (2007). Journalist and the public: Newsroomculture, letters to the editor, and democracy. Creskill, NJ: Hampton Press.

Xambó, R. (2010). «Els mitjans de comunicació al País Valencià». Arxius, 23, pp. 3-16.

Young, N. (2013). «Working the Fringes: The Role of Letters to the editor in Advancing Non-Standard Media Narratives About Climate Changes». Public Understanding of Science, 22/4, pp. 443-459. https://doi.org/10.1177/0963662511414983