Emotivitat a través dels demostratius valencians

Pau Martín Miñana

doi:10.14198/ELUA.19040

Autores/as

Pau Martín Miñana Universitat de València, España https://orcid.org/0000-0003-2155-2739

DOI:

https://doi.org/10.14198/ELUA.19040

Palabras clave:

demostratius, dixi emotiva, col·loquial, valencià

Resumen

Més que una proximitat metafòrica cap al referent, la dixi emotiva, afectiva o empàtica produeix proximitat cap a l’oient arran de l’atenció conjunta i/o l’avaluació del referent. Aquest treball estudia els usos del demostratiu (com ara, la funció nominal o adverbial, el grau, el mode referencial, el caràcter humà, etc.) i de les seues construccions (anteposades al nom, posposades al nom o sense nucli nominal) per a comprovar quin tipus de demostratius tendeixen a tindre referents que són valorats de manera positiva o negativa. Per a realitzar aquesta exploració, hem recollit 383 formes demostratives d’un corpus propi (CoValC) format per converses col·loquials entre valencianoparlants de diverses zones. L’anàlisi mostra que en aquest corpus el grau dels demostratius no és rellevant per a proporcionar una implicació emocional, mentre que la majoria de determinants posposats (80%) i de referents humans (quasi 90%) revelen un caràcter afectiu o sobretot pejoratiu cap al referent. Per tant, d’acord amb aquests resultats, apuntar i, especialment, avaluar un referent faria que l’oient esdevinga una mena de còmplice, la qual cosa crea solidaritat i acostament cap a l’oient, no cap al referent.

Financiación

Aquest estudi ha estat finançat pel programa de subvencions per a la contractació de personal investigador de caràcter predoctoral (ACIF/2018) de la Generalitat Valenciana, i forma part del grup de recerca “Variació lingüística en català (VaLingCat)” de Universitat de València (Ref, GIUV2017-397) i del projecte d’investigació “Continuación de la Gramática del Catalán Moderno (1600-1833) (FFI2015-69694-P – MINECO/FEDER) de la Universitat d’Alacant.

Citas

Alarcos, E. (1978). Estudios de gramática funcional. Gredos.

Andrade, A. (1999). Demonstrativos e [ana]fóricos em Latim. Ágora. Estudos Clássicos em Debate, 1, 155-171.

Bastons, N., Bernadó, C. y Comajoan, Ll. (2011). Gramàtica pràctica del català: marc europeu comú de referència per a les llengües A1-B2. Teide.

Beltran Calvo, V. y Segura Llopes, C. (2019). Els parlars valencians. Universitat de València.

Briz, A. y Prunyonosa, M. (1987). Sintaxi i semàntica de l'article. Universitat de València.

Briz, A. y Grupo Val.Es.Co. (2002). Corpus de conversaciones coloquiales. Annex de la revista Oralia. Arco-Libros.

Brucart, J. M. (2008). Els determinants. En J. Sola Cortassa et al. (eds.). Gramàtica del català contemporani (pp. 1435-1516). Empúries.

Caffi, C. (2007). Mitigation, Studies in Pragmatics. Elsevier. https://doi.org/10.1016/B0-08-044854-2/00392-8

Chen, R. (1990). English Demonstratives: A Case of Semantic Expansion. Language Sciences, 12, 2/3, 139-153. http://doi.org/10.1016/0388-0001(90)90009-6

Colomina, J. (2008). Paradigmes flectius de les altres classes nominals. En J. Sola Cortassa et al. (eds.). Gramàtica del català contemporani (pp. 535-582). Empúries.

CoValC = Corpus del Valencià Col·loquial. Àngela Magraner Mifsud i Pau Martín Miñana (inèdit).

Coventry, K. R., Griffiths, D. y Hamilton, C. J. (2014). Spatial demonstratives and perceptual space: Describing and remembering object location. Cognitive Psychology, 69, 46-70. https://doi.org/10.1016/j.cogpsych.2013.12.001

Cuenca, M. J. (2014). The use of demonstratives and context activation in Catalan parliamentary debate. Discourse Studies, 16 (6), 729-752. https://doi.org/10.1177/1461445614546258

Cuenca, M. J. y Pérez Saldanya, M. (2002). Guia d'usos lingüístics: Aspectes gramaticals. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (2017). Llibre d'estil de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació/Generalitat Valenciana. https://static.apuntmedia.es/apunt/public/content/file/original/2021/0228/10/llibre-d-estil-86bdcdb.pdf [1 de abril 2021].

Davis, C. y Potts, C. (2010). Affective demonstratives and the division of pragmatic labor. En M. Aloni, V. Kimmelman, F. Roelofsen, G W. Sassoon, K Schulz y M. Westera (eds.). Logic, Language and Meaning (pp. 42-52). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-642-14287-1_5

Diessel, H. (1991). Demonstratives: Form, Function and Grammaticalization. John Benjamins.

Diessel, H. (2006). Demonstratives, joint attention, and the emergence of grammar. Cognitive Linguistics, 4 (17), 463-468. https://doi.org/10.1515/COG.2006.015

Fillmore, C. J. (1982). Towards a Descriptive Framework for Spatial Deixis. En R. Jarvella y W. Klein (eds.). Speech, Place, and Action (pp. 31-59). John Wiley & Sons.

Givón, T. (2015). The Diachrony of Grammar. John Benjamins. https://doi.org/10.1075/z.192

Grice, P. (1975). Logic and conversation. En J. Morgan, P. Cole y P. Grice (eds.). Syntax and semantics 3: Speech arts (pp. 41-58). Academic Press. https://doi.org/10.1163/9789004368811_003

Himmelmann, N. (1996). Demonstratives in narrative discourse: a taxonomy of universal uses. En B. Fox (ed.). Studies in Anaphora (pp. 205-254). John Benjamins. https://doi.org/10.1075/tsl.33.08him

Institut dels Estudis Catalana (2016). Gramàtica de la llengua Catalana. Institut dels Estudis Catalans.

Lakoff, R. (1974). Remarks on This and That. Papers from the Tenth Regional Meeting, Chicago Linguistics Society (pp. 345-356). The society.

Levinson, S. C. (1983). Pragmatics. University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511813313

Lyons, J. (1977). Semantics. University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511620614

Martín Miñana, P. (2019). La referència del demostratiu en la conversa col·loquial. En F. Robles i Sabater y P. Bertomeu (eds.). La construcció del discurs en espanyol i català (pp. 65-86). Helmut Buske.

Potts, C. y Schwarz, F. (2010). Affective 'this'. Linguistic Issues in Language Technology, 1, (5), 1-30. https://doi.org/10.33011/lilt.v3i.1219

Ribera, J. y Cuenca, M. J. (2013). Use and translation of demonstratives in fiction: a contrastive approach (english-catalan). Catalan Review, 27, 23-49. https://doi.org/10.3828/CATR.27.1.27

Sichel, I. y Wiltschko, M. (2018). Demonstrative Pronouns and the Linguistic Encoding of Appraisal. En Proceedings of the 35th West Coast Conference on Formal Linguistics (pp. 365-373). Cascadilla Proceedings Project.

Strauss, S. (1993). Why 'this' and 'that' are not complete without 'it'. En Papers from the 29th regional meeting of the Chicago linguistic society (pp. 403-417). Stanford CSLI.

Strauss, S. (2002). This, that and it in spoken American English: a demonstrative system of gradient focus. Language sciences, 24, 131-152. https://doi.org/10.1016/S0388-0001(01)00012-2

Tomasello, M. (2014). A Natural History of Human Thinking. Harvard University Press. https://doi.org/10.4159/9780674726369

Zimmermann, K. (2005). Construcción de la identidad y anticortesía verbal entre jóvenes. En D. bravo (ed.). Estudios de la (des)cortesía en español. Categorías conceptuales y aplicaciones a corpus orales y escritos (pp. 245-271). Programa EDICE-Editorial Dunken.